He perdut

Tot va començar sense voler, sense adonar-me estava boig per ella, sense sexe, només la seva presència, la seva veu, la seva mirada. Ella gairebé es va declarar, només va faltar que li donés una empenteta , un conte on posar-hi els nostres personatges i on van començar les seves converses en missatges de mòbil. Després la passió, passió descontrolada, sense mesures, salvatge, amor en estat pur. Lluita, lluita pel meu amor, ho deixaria tot per ella, ara... ara no ho entenc, m´ha deixat sol, pensant, em torno boig, em trobo sol, parlo amb ella i poc a poc va recordant la passió, torna amb mi, llavors vivim, el meu altre amor em deixa d´estimar durant un any i m´enfonso , em trobo moltes vegades sol envers aquesta situació, recupero el meu altre amor i començo a forjar-me un futur, una llar, lluitant al màxim, però... un greu error... no regava el jardí de la meva estimada, del meu amor i poc a poc, es van anar morint aquelles flors tant boniques, amb aquells colors tant impactants que mai havia vist en els jardins de les altres cases. Es van anar morint a poc a poc, en quedaven poques, i tot d´una decidim anar cadascú pel seu costat. I ara, miro el jardí, jo encara veig que podria cuidar-lo i mimarlo perquè a la primavera, florís més que mai, que es tornés un jardí encara més impressionant, seria fàcil, més fàcil del que sembla , hi ha un secret... a la terra del meu jardí encara hi queden totes les llavors d´aquelles flors tant maques i només faria falta regar, regar abundantment, posar adob i seure amb la meva estimada al porxo de casa per veure com surten les tiges joves i fortes de les noves plantes, les plantes del meu jardi, del jardi del meu cor i del... teu t´estimo p