canvis

com canvien les coses, el temps passa, tot es mou, els q estan al teu voltant , n´arriben de nous, marxen vells amics... i tu p , on vas? t´has allunyat tant de mi que gairebé no et veig. sembla que no saps on anar i t´ès igual perdre pel camí coses q creies q eren molt importants.
la distància q has posat, jo l´he fet més gran, havien de passar coses inevitables pq el món gira sense parar , i en r ha recuperat la confiança en ell mateix, ara és fort, com abans... o... potser més i tot. I et mira en la distància , cada vegada de més lluny, amb més fredor. ara es pot permetre el luxe d´observar-te i veure com t´estas fent mal, com treballes per destruir tots els sentiments que no et deixen seguir per la vida q ara has triat... però en r encara estima la p, no sap per quants més dies, o setmanes o algun mes, però cada cop esta més aprop el darrer segon en el que el cor apassionat d´en r bategui amb força quan senti la p aprop, el darrer bateg d´amor, d´aquell amor tant escas i pur. i llavors et diré adeu, un adeu de veritat un adeu del meu cor , d´aquests q són per sempre...

adeu p

dimarts ens despertem junts

Després de un gran sotrac emocional, ahir la p va venir a sopar a casa. Estavem tots dos nerviosos, però jo li veia ganes d´acostar-se a mi. Va ser una conversa agradable, intentant evitar temes... vam acabar del sopar, vam seure al sofa, feia fred i ens varem abrigar amb una manta pels dos, estavem més aprop... i com per art de màgia, va passar, poc a poc ens varem acostar i vam tornar a ser un ... fins a aquest matí, quan la sortida del sol ens ha despertat. L´he vist a casa per primera vegada des q varem trencar, i m´ha semblat q era el seu lloc, que era a casa seva, al meu costat... genial p

Aniversari de la p

Avui dilluns és l´aniversari de la p ... he encomanat que li portin un ram de flors i li he escrit una senzilla nota on li desitjo q passi un bon dia i la felicito... Havia pensat de tornar a escriure una llarga carta carregada de sentiments , preguntes internes i fins i tot, com deia al meu anterior escrit, havia preparat un cd amb varies cançons de temàtica amorosa amb les q em sento identificat. Però després de rumiar-ho b, estic cansat de fer-me pesat i de anar "picant pedra" per res... fins i tot crec q així em perjudico, pq em passo moltes estones pensant en el passat i en el futur q m´agradaria... i després venen les seves darreres frases al meu cap.... distància... bufff
no val la pena lluitar més... m´he esgotat i estic fos sentimentalment.

I aviat el meu aniversari... puc demanar un desig? m´agradaria no passar aquella nit sol

alta fidelidad

oh! quina gran pel.lícula... com n´he gaudit tantes estones... i ara.. ara faré una cosa especial. Com deia el protagonista (un gran fan de la música pop) quan fas una grabació per algú, un cd, allà hi ha amagades totes les teves intencions envers aquella persona... potser és de les poques coses que em falten de fer ara per la "p". Avui al matí he estat preparant aquest cd .. cançons que em fan recordar moments anteriors, passions, estats d´anims actuals, sentiments... és com dir coses sense opció a rèplica , jajajajaja. Un monòleg musical, una "declaració d´intencions" si es q ja no han quedat prou clares...

Ja no parlo amb la "p" ´des de dilluns, la darrera conversa va ser... punxant.. em va fer mal, a vegades és com si es poses una distància artificial entremig. Agafo distància, tota la que pugui i em mantindré al marge dels meus sentiments intentant minimitzar-los , perquè de fet, no sé que és el millor: oblidar? deixar de sentir? ufff bla bla bla bla... que pesat.. ja em canso de donar tantes voltes a tot això.

dilluns és el seu aniversari i dos divendres després el meu... que trist

en roger i la paulina

vaig sentir aquesta cançó a la radio, i em va agradar molt la sensacíó extra que m´aporta en roger... quina veu... fantàstic



http://www.youtube.com/watch?v=Z1Md7wZyigA

temps i distància

Reflexiono sobre el temps i la distància... m´ajudaran a sentir? o m´ajudaran a oblidar? ... segurament m´inclinaria més a que m´ajudaran a oblidar, a seguir per altres camins, a tirar endavant sense mirar enrera. És el que vull? no, la veritat és que no, no vull retirar-me ni fugir. M´agrada el cos a cos, les mirades, les sensacions. Els silencis, la fredor i la distància no deuen estar fets per a mi, no els entenc.
Potser el fet de ser impulsiu és el que em porta a no poder entendre-ho. És dolent? no vull mai lamentar no haver estat prou lluitador per estar amb la persona que desitjava.
Quan ja no pugui més, llavors la distància , el temps, tot vindra sol, estimaré més o menys , sentiré altres coses, però ho faré tranquil per haver fet tot el possible per intentar recuperar allò que tant desitjava....

encara t´estimo p

He perdut

Tot va començar sense voler, sense adonar-me estava boig per ella, sense sexe, només la seva presència, la seva veu, la seva mirada. Ella gairebé es va declarar, només va faltar que li donés una empenteta , un conte on posar-hi els nostres personatges i on van començar les seves converses en missatges de mòbil. Després la passió, passió descontrolada, sense mesures, salvatge, amor en estat pur. Lluita, lluita pel meu amor, ho deixaria tot per ella, ara... ara no ho entenc, m´ha deixat sol, pensant, em torno boig, em trobo sol, parlo amb ella i poc a poc va recordant la passió, torna amb mi, llavors vivim, el meu altre amor em deixa d´estimar durant un any i m´enfonso , em trobo moltes vegades sol envers aquesta situació, recupero el meu altre amor i començo a forjar-me un futur, una llar, lluitant al màxim, però... un greu error... no regava el jardí de la meva estimada, del meu amor i poc a poc, es van anar morint aquelles flors tant boniques, amb aquells colors tant impactants que mai havia vist en els jardins de les altres cases. Es van anar morint a poc a poc, en quedaven poques, i tot d´una decidim anar cadascú pel seu costat. I ara, miro el jardí, jo encara veig que podria cuidar-lo i mimarlo perquè a la primavera, florís més que mai, que es tornés un jardí encara més impressionant, seria fàcil, més fàcil del que sembla , hi ha un secret... a la terra del meu jardí encara hi queden totes les llavors d´aquelles flors tant maques i només faria falta regar, regar abundantment, posar adob i seure amb la meva estimada al porxo de casa per veure com surten les tiges joves i fortes de les noves plantes, les plantes del meu jardi, del jardi del meu cor i del... teu t´estimo p