canvis

com canvien les coses, el temps passa, tot es mou, els q estan al teu voltant , n´arriben de nous, marxen vells amics... i tu p , on vas? t´has allunyat tant de mi que gairebé no et veig. sembla que no saps on anar i t´ès igual perdre pel camí coses q creies q eren molt importants.
la distància q has posat, jo l´he fet més gran, havien de passar coses inevitables pq el món gira sense parar , i en r ha recuperat la confiança en ell mateix, ara és fort, com abans... o... potser més i tot. I et mira en la distància , cada vegada de més lluny, amb més fredor. ara es pot permetre el luxe d´observar-te i veure com t´estas fent mal, com treballes per destruir tots els sentiments que no et deixen seguir per la vida q ara has triat... però en r encara estima la p, no sap per quants més dies, o setmanes o algun mes, però cada cop esta més aprop el darrer segon en el que el cor apassionat d´en r bategui amb força quan senti la p aprop, el darrer bateg d´amor, d´aquell amor tant escas i pur. i llavors et diré adeu, un adeu de veritat un adeu del meu cor , d´aquests q són per sempre...

adeu p