dimarts ens despertem junts

Després de un gran sotrac emocional, ahir la p va venir a sopar a casa. Estavem tots dos nerviosos, però jo li veia ganes d´acostar-se a mi. Va ser una conversa agradable, intentant evitar temes... vam acabar del sopar, vam seure al sofa, feia fred i ens varem abrigar amb una manta pels dos, estavem més aprop... i com per art de màgia, va passar, poc a poc ens varem acostar i vam tornar a ser un ... fins a aquest matí, quan la sortida del sol ens ha despertat. L´he vist a casa per primera vegada des q varem trencar, i m´ha semblat q era el seu lloc, que era a casa seva, al meu costat... genial p

Aniversari de la p

Avui dilluns és l´aniversari de la p ... he encomanat que li portin un ram de flors i li he escrit una senzilla nota on li desitjo q passi un bon dia i la felicito... Havia pensat de tornar a escriure una llarga carta carregada de sentiments , preguntes internes i fins i tot, com deia al meu anterior escrit, havia preparat un cd amb varies cançons de temàtica amorosa amb les q em sento identificat. Però després de rumiar-ho b, estic cansat de fer-me pesat i de anar "picant pedra" per res... fins i tot crec q així em perjudico, pq em passo moltes estones pensant en el passat i en el futur q m´agradaria... i després venen les seves darreres frases al meu cap.... distància... bufff
no val la pena lluitar més... m´he esgotat i estic fos sentimentalment.

I aviat el meu aniversari... puc demanar un desig? m´agradaria no passar aquella nit sol

alta fidelidad

oh! quina gran pel.lícula... com n´he gaudit tantes estones... i ara.. ara faré una cosa especial. Com deia el protagonista (un gran fan de la música pop) quan fas una grabació per algú, un cd, allà hi ha amagades totes les teves intencions envers aquella persona... potser és de les poques coses que em falten de fer ara per la "p". Avui al matí he estat preparant aquest cd .. cançons que em fan recordar moments anteriors, passions, estats d´anims actuals, sentiments... és com dir coses sense opció a rèplica , jajajajaja. Un monòleg musical, una "declaració d´intencions" si es q ja no han quedat prou clares...

Ja no parlo amb la "p" ´des de dilluns, la darrera conversa va ser... punxant.. em va fer mal, a vegades és com si es poses una distància artificial entremig. Agafo distància, tota la que pugui i em mantindré al marge dels meus sentiments intentant minimitzar-los , perquè de fet, no sé que és el millor: oblidar? deixar de sentir? ufff bla bla bla bla... que pesat.. ja em canso de donar tantes voltes a tot això.

dilluns és el seu aniversari i dos divendres després el meu... que trist

en roger i la paulina

vaig sentir aquesta cançó a la radio, i em va agradar molt la sensacíó extra que m´aporta en roger... quina veu... fantàstic



http://www.youtube.com/watch?v=Z1Md7wZyigA

temps i distància

Reflexiono sobre el temps i la distància... m´ajudaran a sentir? o m´ajudaran a oblidar? ... segurament m´inclinaria més a que m´ajudaran a oblidar, a seguir per altres camins, a tirar endavant sense mirar enrera. És el que vull? no, la veritat és que no, no vull retirar-me ni fugir. M´agrada el cos a cos, les mirades, les sensacions. Els silencis, la fredor i la distància no deuen estar fets per a mi, no els entenc.
Potser el fet de ser impulsiu és el que em porta a no poder entendre-ho. És dolent? no vull mai lamentar no haver estat prou lluitador per estar amb la persona que desitjava.
Quan ja no pugui més, llavors la distància , el temps, tot vindra sol, estimaré més o menys , sentiré altres coses, però ho faré tranquil per haver fet tot el possible per intentar recuperar allò que tant desitjava....

encara t´estimo p